Rallar en pla I

Vamos a hacer una pequeña parada en los galicismos (francés) que existen en el menorquín, dialecto catalán. Y es que Menorca fue tanto colonia inglesa como francesa antes de que los catalanes conquistaran nuestra isla definitivamente.

Algunos ejemplos serian: bastió, fricandó, pertot, rendivú o polissó (que en cast. es “bastión”, “carne en salsa”, “por todas partes”, “cumplido”, y “pícaro”) y que provendrían del francés bastion,fricandeau, partout, rendez-vous, y polisson. Una frase hecha que significa “callejón sin salida” es “cul de sac”, y se dice así exactamente es francés y en menoqeuín. Consecuentemente, a ver si en un par de años -con motivo del doscientos cincuenta y “algo” aniversario de la conquista de Menorca por los franceses (completada en 1756) y de su breve presencia en la isla (hasta el 1763)- un par de avispados profesores de alguna Universidad de sa península, presentan en público un estudio confeccionado pro panem lucrando, y que debería tener el previsible título de Els galicismes en el català de Menorca.

Anuncios

Menorca Talayótica

Menorca jueg a la candidatura a patrimonio mundial con la cultura talayótica de la isla. El bién patrimonial será presentado por el estado español ante el comité del patrimonio mundial para ser candidata a entrar en la lista de patrimonio mundial de la Unesco, debido al inmenso conjunto arqueológico de una valor extraordinario.

Los monumentos talayóticos son herencia y obra de una sociedad prehistórica presente en la isla durante 2 mil años, caracterizada por su fuerte cohesión social y por las estrategias comunales de gestión y control de los recursos de la isla que desplegaron.

Menorca is going to be present as World Heritage of the Unesco for it’s important archaeological monuments.

Fra Roger

El Arte de la Cocina, es el referente más antiguo de la gastronomía de Menorca. Fue escrita por Francisco Roger (Ciutadella de Menorca 1704-1764), un fraile franciscano que vivió, ejerció y cocinó durante la primera mitad del siglo XVIII en el convento de San Francisco de Ciutadella. El contenido revela una cocina que sabe combinar la sabiduría popular autóctona con la adaptación a la realidad isleña de recetas más ambiciosas, pertenecientes a la gran tradición culinaria europea. Además el “Arte de la Cocina” se enmarca en el momento en que finaliza en la etapa de una cocina con rasgos medievalizantes y, por otro lado, el inicio prometedor de la cocina moderna.

En el blog de Gastronomía menorquina esncontraran más información y recetas de el Arte de la Cocina para poder realizar. Y en el blog de nuestro chef Joan Bagur podran ver las recetas que el mismo ha adaptado a su manera de ver la cocina.

Ms_Fondo Fra Roger

La llegenda de la Cova d’en Xoroi

“Vet aquí una història d’amor convertida en llegenda. La història ens explica com en Xoroi, un moro nàufrag provinent d’alguna de les embarcacions que pretenia conquerir l’Illa de Menorca, i segurament el seu únic supervivent; va arribar a l’illa no se sap ben bé com. Es va refugiar en una cova.

Des d’aquell dia les contrades, cases i pobles de la vora van començar a ser assaltades: menjar, mobles, bestiar… Es tractava del botí d’un home que no havia vist mai ningú, en Xoroi. Eren temps difícils i a ningú no li estranyaven pas tants robatoris.

Però vet aquí que un bon dia, una jove donzella de Bienedris a la que li faltaven pocs mesos per casar-se, va desaparèixer. I és que aquella tarda no va tornar a casa, i passaren els mesos, i els anys i mai més se’n va saber res de la jove noia. La seva desaparició sempre va ser un autèntic misteri.
Passaren els anys, però ningú no va poder oblidar mai la desaparició de la donzella, i els robatoris, en comptes de ser cada vegada menys freqüents, anaren succeint més sovint. Els pagesos ja estaven força preocupats i en un hivern dur, una forta nevada va sorprendre l’illa de Menorca, la neu cobria els camps, però el lladre bé havia d’alimentar-se i havia de sortir un dia o altre. I així ho va fer, però vet aquí que els pagesos en van descobrir les petjades. Petjades que acabaven en un penya-segat. Però els valents que es van decidir a seguir-les, van acabar trobant un forat a la paret del penya-segat, es tractava d’una cova.
A l’entrada de la cova, hi havia un home que lluitava aferrissadament per defendre el que amagava dins, però els pagesos hi van poder entrar, i van trobar a la donzella desapareguda i als tres fills que havia tingut amb en Xoroi, fruit del seu amor.
Diu la història que per tal de no ser atrapat mai, en Xoroi i els seu fill més gran van saltar al mar desapareixent al peu del penya-segat. Mai més ningú no va tornar a veure en Xoroi, i de la seva dona i els dos fills que restaren en vida, se’n diu que se’ls emportaren a Alaior, on es diu que encara viuen descendents de la parella.”
L’Origen…
I aquesta és la llegenda de la Cova d’en Xoroi, que es troba a l’illa de Menorca, en una gruta natural a la urbanització de Cala en Porter, al municipi d’Alaior. Es tracta d’una llegenda que segons diuen va succeir a l’època en que les invasions islàmiques, i els assalts dels vaixells pirates a les Illes Balears eren un continu.
Hi ha qui diu que en Xoroi era un pirata, altres que es tractava d’un nàufrag musulmà. I pel que fa al final, hi ha històries que encara tenen un final més tràgic si és possible. Diuen que la jove, boja d’amor i pensant que seria incapaç de poder viure sense el seu estimat, es llençà darrera d’aquest pel penya-segat. I des de llavors diuen que totes les nits, des de la cova al mar, es poden sentir els crits de la jove com rompen amb les ones a les roques del penya-segat.
Sens dubte una preciosa llegenda que ha convertit aquest indret en un lloc místic i màgic.