Pared Seca

Si has visitado Menorca o has visto algunas fotos que no sean de mar y playa, seguro que te ha llamado la atención una construcción hecha de piedras.

La pared seca es uno de los elementos más característicos de la isla, ya que sirve para separar terrenos y caminos. Y créeme, de caminos, en Menorca, hay a montones. Hoy te descubro algunas curiosidades de esta construcción que puedes encontrar en forma de postal y souvenir en muchos establecimientos turísticos.

Todo el reportage en este enlace: https://www.isoladiminorca.com/es/5-curiosidades-sobre-la-pared-seca-de-menorca-que-no-te-puedes-perder.html

 

Anuncios

El General Chanzy

 

¿Se llamaba ya en 1910 a esa costa al norte de Ciudadela “Cales Morts” (Cala de los muertos)? Probablemente sí. Yo he oído nombrar a Menorca como la “Isla de los vientos” debido a que, además de soplar fuerte allí los vientos del norte, la isla no tiene apenas elevaciones que la protejan. También ocurre que la máxima elevación de la isla, Monte Toro, de unos 500 metros de altura no está en la costa sino en el interior. Por ello los marinos la llaman “La Isla invisible” pues no se ve desde la distancia.

Cinco de la madrugada del día 10 de febrero de 1910, ahora hará cien años. De repente el “Général Chanzy” enroca y se parte en dos. A los pocos minutos el agua llega a las calderas del barco y explota. Llamas, viento y oscuridad. Ciento cincuenta y siete personas iban en el barco, sólo una que en el momento de encallar el barco salió a cubierta y fue expulsada al mar sobrevive. Su nombre Marcel Bodez, un pasajero. Luchando contra el oleaje llega a la costa y consigue encaramarse en los acantilados. Fueron horas de lucha; después consigue refugiarse en una cueva y descansar un poco. Más de 24 horas después del naufragio llega a las casas de la finca de Son Escudero donde pide ayuda y alimentos. Al principio, tras darle comida, no le entienden, entonces escribe con un carbón en la pared “100 morts” y dibuja la silueta de un barco. El amo de la finca lo conduce entonces a Ciudadela desde donde se organizarán los auxilios.

Fue entonces cuando se decidió agilizar la construcción de los faros y, en la cercanía de “Cales Morts” se levantó el faro de Punta Nati en septiembre de 1913. Hoy, cien años después del naufragio, una cruz entre los peñascos de la costa recuerdan la tragedia.

 

A més, contam amb la preciosa aportació de la cançó de Delên que parla del naufragi. Podreu veure el video de la cançó aquí:

 

Wild Birds

A principios de Junio de este verano del 2017 tuvimos a los bloggeros Wild Birds en nuestro hotel. Querían hacer un reportaje sobre Menorca. Este fué el resultado: Minorque, la perle des Baléares.

Un reportage de fotografias de Menorca espectacular. Al final también hay una pequeña sección de fotos del hotel.

Nosotros estamos encantados. Esperamos que lo disfruteis

©www.levetchristophe.fr

Lazareto del port de Maó

En medio del Puerto de Mahón hay una isla, esta isla se utilizó durante tiempo como lazareto. Y alguno de ustedes pensará ¿Qué es un lazareto? Un lazareto es una instalación sanitaria, más o menos aislada, donde a lo largo de la historia se han tratado enfermedades infecciosas. Históricamente se han utilizado para enfermedades como la lepra, la tuberculosis o la fiebre amarilla, y se solían instalar en los puertos de las grandes ciudades costeras para tener en cuarentena a las embarcaciones o personas procedentes de otros países contaminados o sospechosos de contagio.

La Real Academia de la Lengua Española define el concepto Lazareto como un “establecimiento sanitario para aislar a los infectados o sospechosos de enfermedades contagiosas” y como un “hospital de leprosos”.

El lazareto de Mahón puede visitarse concertando una visita guiada. Nosotros hemos ido y nos ha encantado la escursión. La dejamos aquí como posible idea. La principal desventaja es que solamente puede visitarse de Mayo a Septiembre. Pero vale la pena. Aquí podran visitar su página.

Dia 17 de Gener: Sant Antoni (Diada de Menorca)

Des de l’Hotel Rural Morvedra Nou, avui volem donar quatre dades sobre la festa de Sant Antoni, diada del poble de Menorca.

En la festa del 17 de Gener, a Menorca es commemora la incorporació de l’illa a la corona catalanoaragonesa arran de l’ocupació de les tropes d’Alfons el Liberal l’any 1287, coincidint amb la festa religiosa de Sant Antoni, a qui, segons la tradició, havien invocat les tropes del rei cristià per tal de guanyar en la lluita. Així es posava fi al domini àrab de l’illa (s. IX-XIII) i Menorca era repoblada amb gents vingudes fonamentalment de les comarques de l’Empordà, que duen a l’illa la llengua i la cultura catalanes, trets característics de la identitat i la idiosincràsia de Menorca fins avui dia.

La festa de Sant Antoni és una festa col·lectiva de reafirmació com a poble i el ritual que té lloc aquest dia ha persistit a través dels segles sense gaires modificacions. Hi ha constància documentada que se celebra, com a mínim, des del segel XVI; però és molt possible que els seus orígens es remuntin a poc després de la conquesta, al començament del segle XIV.

Com a curiositat hem de dir que la Festa només es celebra a Ciutadella, peró també es va celebrar a Maó. La marxa sortia de la parroquia de Santa Maria i es dirigia a l’església del sant, on tenien lloc els oficis religiosos amb l’assistència de l’autoritat civil i del clergat. El poble també participava de l’espectacle i ho feia amb una representació de la lluita entre moros i cristians.

Després de 1887 la festa va patir una llarga decadència. La Primera República fou una primera mostra de la divisió ideològica dels ciutadans. El canvi de mentalitat profund, amb l’aparició i consolidació del republicanisme, el liberalisme, l’anticlericalisme, etc. va provocar que els sectors més conservadors i tradicionalistes s’apropiessin dels signes i símbols de la diada, que eren refusats pels sectors més progressistes. Aquesta podria ser la raó per la qual Ciutadella va prendre des d’aleshores un major protagonisme en la celebració i va ser on es conservà la puresa de la celebració tradicional.

Aquesta situació es perllongà durant un segle, fins que la recuperació democràtica va institucionalitzar la festa com a Diada del Poble de Menorca segons declaració del Consell Insular de Menorca feta el 1981 en recuperar com a propis els valors que identifiquen la commemoració com a reafirmació de la identitat històrica i cultural de l’illa.

Informació extreta de culturapopular.cat

ELs noms dels llocs

Els noms de lloc

 Degut a la gran procedència de noms de llocs de Menorca que començen per Bini-, i degut a que moltes de les persones que estan al nostra Hotel Rural ens demanen que significa, hem volgut fer una breu explicació:

La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.

A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques es reparteixen la majoria dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les representades pels prefixs o introductors següents: bini-, son, torre, al- i rafal.

Bini- és un prefix d’origen àrab que equival a “fill de…” i que s’utilitza com a indicador patronímic, de manera que el que segueix correspon a un nom propi, personal o col·lectiu; és a dir, un prenom o el nom de família o, més probablement. d’un llinatge. Alguns autors han suggerit que la majoria dels noms iniciats per ‘bini’ a les Balears correspondrien a llinatges (o clans) berbers. En èpoques més recents s’han anomenat alguns llocs utilitzant el prefix ‘bini’ sense que la continuació correspongui a un patronímic, en un intent de voler-lo assimilar a noms antics (p. e. Binibò).

biniati-nou

Son és la contracció de “açò d’en” i, per tant, el nom que segueix és el d’una persona, normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc. Probablement la majoria de llocs antics que tenen un nom que comença per ‘son’ corresponen a assentaments del període posterior a la conquesta catalana; però en molts casos el nom de persona han anat canviant en funció dels canvis de persones o famílies que han ocupat el lloc (com a domini útil o com a propietat).

Torre sol indicar habitualment un lloc que tenia alguns tipus de fortificació, i sol anar seguit del nom de l’ocupant del lloc (Torre d’en Quart, Torre d’en Saura…); però a vegades el nom correspon a un nom anterior a la conquesta o de difícil identificació (Torrellafuda, per exemple) o bé a un aspecte del lloc (Torralba = torre blanca).

Al- és un prefix que equival a l’article àrab. En alguns casos ‘al’ forma part de noms àrabs que tenen ells mateixos una significació genèrica, que s’ha mantingut en el nostre llenguatge (Alqueria, Alcúdia). Alguns noms de lloc iniciats per ‘al’ podrien ser també formes arabitzades de noms més antics (Algendar, Alpútzer). També hi ha deformacions populars que a vegades amaguen el seu origen (p. e. Alanzell  Lanzell, que avui alguns escriuen l’Enzell, per hipernormalització).

Rafal és el terme àrab que designa “finca”, “propietat”, en el sentit de “lloc d’explotació agrària”. La continuació pot ser un nom de persona, però no necessàriament.

Si agafam com a referència el capbreu de 1600 (reproduït en el quadre elaborat per Murillo, Meloussa, núm. 1, 1988), en el qual consten 340 llocs que corresponen a 258 topònims diferents, podem comprovar que el més estès és ‘bini-‘ (64), seguit de ‘son’ (30), ‘al-‘ (24), ‘torre’ (21) i ‘rafal’ (19). Entre aquests cincs introductors representen més de la meitat dels noms de lloc de l’època, però la seva distribució és desigual. Així, mentre als termes del centre i llevant (Alaior, es Mercadal/Santa Àgueda i Maó) predominen els topònims introduïts per ‘bini-‘, a ponent (Ciutadella) predominen els introduïts per ‘son’ i ‘torre’. En aquesta distribució s’hi pot veure un element de significació social, perquè el grup social i econòmic més alt tendia a posar el seu nom al lloc. En qualsevol cas, sembla evident que l’estructura agrària bàsica del camp menorquí és una herència de l’època islàmica (àrab/berber), si ens atenem als noms dels llocs.

Tota la informació està extreta de: culturapopularmenorca.cat

Junker 88

El 24 de febrero de 1943 el avión alemán Junker JU-88 que venía de bombardear Argelia y se dirigía a Mallorca desvió su rumbo y se quedó sin combustible sobre la zona de la Illa de l’Aire, donde tuvo que hacer un aterrizage forzoso. Sus tripulación sobrevivió y fué salvada, pero el avión se undió y fue totalmente olvidado hasta el año 2014.

El avión está situado a poco más de media milla de la costa y a unos cinco minutos de navegación de S’Algar. Aunque algunos buceadores sabían de su existencia, hasta septiembre del 2014 no fue “lanzado al estrellato”. Así que se trata de una joya recientemente descubierta para el buceo. Está situado a -47 metros de profundidad en un fondo arenoso en posición de vuelo.

Aquí podeis pedir información para visitarlo

Aquí la noticia del periódico Menorca del 2014

Bundesarchiv_Bild_101I-417-1766-03A,_Flugzeug_Junkers_Ju_88

Este era el avión original